Hac

Una arengada crua al plat, servida amb ceba i cogombre.  I avant.  

I aquí la meva haring d'aniversari!

Pel meu darrer aniversari, vaig menjar la meva primera haring.  Minuts abans de fer-ho, un bon amic de Reus que viu a Holanda, el Ferran, em va trucar per felicitar-me.  

De la conversa, i mentre mirava fixament aquell animal cru, en vaig destacar la paraula "angúnia".  Anant amb aquest prejudici, que anava creixent segons avançava la conversa, el peix feia cada cop més olor, es veia més sangonós, i la il·lusió de fer l'anècdota del dia queia estrepitosament. Només penjar, el suplici va acabar ràpidament: no només la vaig trobar suau de sabor sinó també molt tendra i fresca.  La ceba crua fa passar l'angoixa prou gola avall.

Michel Angelo, que és un autèntic amsterdammer més holandès que la reina Beatrix i també un set-ciències, em va explicar que les serveixen amb ceba i cogombre perquè en el passat, quan arribaven a port feien una oloreta que en desaconsellava el consum... 

És considerada com "la plata del mar", és abundant i es consumeix al nord del Pacífic i l'Atlàntic.  Russos, alemanys, escandinaus, polonesos, filipins, molta gent, molta.  Però només els sonats d'aquí se la mengen crua.  I no contents amb la gesta, li dediquen una jornada a l'any: el Vlaggetjesdag.  Cal dir que se les mengen agafant-les de la cua, com un calçot o què collons, com una tenqueta d'allà baix a la Cava!

Si la mireu prou estona, hi trobareu un dofí molt content

Omega 3 i vitamina D per la vena!!  Es diu, es comenta, que és una de les millors companyies per la ressaca.