Ena

L'idioma, eh.  Fa cagalera quan el sents per primera vegada.  És tan gutural que tinc la teoria que és precisament perquè s'esgargamellen quan parlen, que moltes dones semblen estar afòniques.  La pronúncia no és tan complicada quan saps català i espanyol, a saber:

del català (més o menys central):

• Fan anar la neutra i la E oberta.
• La ela ben geminada ajuda molt a naturalitzar l'accent ("el·l pel·loto" de Johan Cruijff) Pels que no us traieu l'accent de sobre, és collonut!
• L'essa sonora també existeix.  Per fi una terra on em saben dir el nom!!  29 anys sentint "Russé"!!
• El so de la nostra Ics, com a cuixa, que tan útil ens és amb l'anglès!

de l'espanyol (més o menys peninsular):

• La Ge de gilipollas o la Jota de jamelgo.   És el fonema que fa l'idioma més dur a l'orelleta. 

   Quan aprens una llengua estrangera, normalment l'aprens al teu propi país, i tant el discurs que ets capaç de produir, com la interacció amb els teus interlocutors sempre és prou poc natural.  Vaig aprendre l'holandès per tota una sèrie de fortuïtats.  La primera, un Erasmus a Holanda.  

   Casualment, la meva companya de pis va ser la Nienke, una frisona amb moltíssima vocació vers l'ensenyament i amb una paciència de sant.  Amb ella vaig aprendre a llegir i escriure, a guixar tota la paret de la cuina amb tot de frases fetes i paraules que ens agradaven, i a sentir-la conversar amb el seu xicot Michel Angelo i amb els amics.  Per tal de deixar-me anar, un parell de cerveses ja feien el fet.  No cal dir-ho, tots coneixem les facultats miraculoses que ens brinda l'alcohol en la pràctica d'idiomes.

   A més, vivíem al barri de Bos en Lommer, habitat majoritàriament per famílies d'origen marroquí, turc, indonesi i del Surinam.  Aquest factor no només ens proporcionava les primeres matèries més bones i econòmiques per la cuina, sinó que a mi em regalava l'oportunitat de poder començar a parlar sense por que ningú no em contestés en anglès.  Molta solidaritat, a Bos en Lommer!!  El recomanaré sempre com a barri tranquil, econòmic i a deu minuts en bici del centre (que és com calculen les distàncies!).

   I també per sort, a la universitat hi vaig fer una molt bona amiga exiliada del Kurdistan, la Hawar.  Té un nen, en Sivan, que llavors tenia tres anyets i anava a la llar d'infants.  Tot i que va començar parlant kurd, ben aviat ja podia ensenyar noves paraules en holandès als seus pares refugiadets.  De retruc, a la guiri que els visitava tot sovint, i que també el recollia un cop per setmana a la llar d'infants.  Al final d'aquell curs, en Sivan va aprendre l'abecedari i m'havia de caure la llagrimeta cada cop que deia que la lletra erra era de Roser :) ("Rrrrr, van Rrrroser!!")  El baconet ens va ensenyar vocabulari i cançonetes a tots plegats!

  Cada cop que dius que l'has après per voluntat pròpia et miren d'una manera estranya.  Però si dius que has tornat al país per a seguir aprenent-lo, les reaccions freguen la proposta de matrimoni.  

Àmsterdam compta amb un 13% de treballadors estrangers, a les companyies multinacionals l'idioma vehicular és sempre l'anglès i és massa fàcil trobar actituds relaxades d'aquelles que tots coneixem a la terreta de la que venim.  És aquí on no hi ha casualitats i on el factor que es necessita és la voluntat d'integració, el respecte, la coherència.  Dóna pau d'esperit, i harmonia, pruébenlo en sus hogares, oigan!

Més llum sobre l'aprenentatge de la llengua:http://etc.uab.cat/usuaris/noticies/arxius/premi_SIM_2.pdf