Ema

Entres en un supermercat i no saps on t'has ficat, si ets al país o no.  Qualsevol súper té passadissos sencers dedicats a cuines del món.  De les colònies a Indonèsia, del Surinam, menjar xinès, vietnamita, turc, marroquí, pasta i salses italianes, olives i formatges grecs, olis d'oliva i embotits de la Península, fuet!!, i de les autòctones...ben poqueta cosa.

La pega i grossa que hi trobo, és que molta d'aquesta parafernàlia ve molt processada i duu milers de milions d'additius que si no t'hi immunitzes al cap del temps, caus a la trampa del menjar ràpid i corrent.  I perquè?  Doncs perquè aquesta penya NO DINEN!!!

De bon dematí, un molt bon esmorzar.  L'enveja de la piràmide alimentària a taula.  Cereals, fruita, làctics, melmelades, infusions, cafè, sucs naturals, ous bullits i posant-hi un pèl més d'esforç, pannekoeken (http://bit.ly/TF1viF)

A migdia, a les dotze, el lunch.  El verb?  Lunchen!!  No hi ha tanta inversió en temps ni esforç com amb l'esmorzar, però tampoc no es limita a un sàndvitx com a les pelis de iuppies passejant amb el bikini a la mà.  S'asseuen a taula amb pa, la base de tot lunch.  El pa tampoc no és qualsevol cosa, hi ha un ventall inacabable de cereals.  A sobre del pa, no us podeu arribar a imaginar la quantitat de marranades que s'hi apliquen.  Qualsevol cosa que s'hi pugui posar porta la cua de "op brood", que vol dir: a sobre el pa.  Així, hi ha pa amb formatge o kaas op brood, que no serà pa amb tomàquet, òvbiament.  Tampoc amb oli d'oliva.  Serà a seques o amb salses britàniques preparades exactament per a anar op brood o directament amb mantega o margarina.  I pels mandrosos, formatge d'untar, que tants anys que fa que fem anar els formatgets de tota la vida i ells tenen fins i tot el camembert, el brie, el formatge blau o el roquefort per untar.

A la taula del lunch hi trobem també mel, xarops, melmelades, hagelslag (flocs de xocolata) embotits, hummus (pasta de cigrons d'origen àrab), tapenade (pasta d'olives d'origen provençal), baba ganoush (pasta d'albergínia d'origen àrab), i un llarg etcètera de coses op brood que a més, hauràn passat pel filtre holandès i tindran la seva pròpia variació (tapenade de tomàquet, hummus amb bitxo, baba ghanoush amb llimona...).  I sopes instantànies!

És clar que et pots fer una amanida i tan contents.  Es tracta de no desmaiar-se a mig matí.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: tapenade d'olives negres, hummus, hagelslag, baba ghanoush, marranada per untar i formatges per untar o smeerkaas

A les sis si ets puntual i potser entre set i vuit si vius a Àmsterdam, sopes.  I sopes un plat calent i elaborat i et reuneixes amb la família.  Aquí és on naltros dinaríem.  Quantitat i elaboració.  A la holandesa, podem menjar un stamppot (un trinxat de tota la vida amb un frankfurt enmig) o una erwtensoep (http://bit.ly/QFY7XM) tot i que estan molt acostumats a cuinar qualsevol especialitat del món.  Des d'un curri picant com un dimoni provinent de l'Índia a una pasta italiana amb ingredients importats, un roti del Surinam (però originari del Sud de l'Àsia), uns tacos mexicans, una pizza turca o un bon saté d'Indonèsia.  A casa!  Les matèries primeres són molt econòmiques al supermercat, si ho comparem amb el que ens costaria a naltros muntar un sopar del Surinam a Matadepera.

Nachos mexicans, roti del Surinam, pizza turca i stamppot

Menjar fora de casa és molt econòmic i quan dic molt econòmic em refereixo a les necessitats que has de cobrir a nivell energètic.  Per cinc euros ja tens qualsevol dels plats que he anomenat anteriorment.  UN PLAT.  Vindran amb guarnició discreta, segurament, i no ens recordaran els nostres primer i segon plat i postre.  Però quan portem un temps aqui, no només no els enyorarem sinó que ens seran sobrers.  

I què passa quan són les deu de la nit?  Que sents les olors d'un snackbar, que poca cosa tenen a veure amb els nostres.  Són caus de fregits, on hi trobem temptacions que ens recordarien a les cadenes de menjar ràpid que tan poc nostrades ens són però que aquí no pertanyen a multinacionals foranes.  Nono, tot productes de la terra!  Kroketten (croquetes  mida XXL amb vedella, beixamel i formatge), loempia's (rotllets de primavera), frikandel (una mena de frankfurt gegant), bitterballen (croquetes rodones), kaassouflé (formatge arrebossat), patates fregides, vlammetjes (significa "petita flama", pasta de full farcida de material MOLT picant) i qualsevol plat imaginable amb verdures, carn, arròs, fideus o tot alhora, arrebossat, i passat per la fregidora. Quan vivia al centre, tenia un snackbar a la cantonada que tancava a les cinc del matí!

També diré que al lavabo hi tinc una sèrie de còmics d'humor molt negre, i que la brometa principal sempre va relacionada amb el càncer.  Per molt que viatgem, hem de cuidar el que mengem amb equilibri i seny!  Després de tota aquesta exposició de porqueria, cal recordar que SOM EL QUE MENGEM.

Vlammetjes i bitterballen una tarda de juliol.

Si et portes bé, tornes de dinar lleugeret i sense la son de païr tres plats.  Sopes a temps i vas a dormir relaxat i descanses preparadet per l'endemà poder començar el dia amb un bon esmorzar!