Erra

No rates com ens imaginem fent un esforç de postguerra, no.  No rates grosses de cua llarga que ens passen la ràbia.  No feres violentes i irades que van pel metro de Barcelona ensenyant arts marcials a les Tortugues Ninja.

Aquets són més petitets, fills de puta simpàtics, àgils, estrategues nocturns i manipuladors de ments.  Tenen el poder de penetrar el teu subconscient fins el punt de crear una paranoia que et dota d'un poder  extrasensorial.  Arribes a sentir que hi són, aturats per la teva entrada al seu camp de batalla (diguem-li cuina, menjador o la teva pròpia habitació), jugant a un-dos-tres, pica-paret.  Esperen que marxis per a seguir jugant.  Putos Ratatouilles psychokillers ben difícils de fer fora.  

Aquestes cases estan fetes de fusta i aquets bitxos s'ho mengen tot! Tot? Només un material els resisteix: el vidre.  Consell de la meva primera professora d'holandès: "Pots tapar els forats amb vidre, però en faràn un altre.  L'única solució és mantenir casa teva més neta que les dels veïns".

Així que el que fem és provocar un èxode forçat perquè si els enverines, moriran en QUALSEVOL raconet on no hi arribaries si no fossis un ésser de 3 a 8 centímetres, amb la capacitat Houddiniana d'encabir-te en un forat de 1 a 2 centímetres.  I faran pudor!  Si els poses una trampa, se'n fotran de tu perquè són com aquells androides que guarden un historial de cada moviment que fas.  T'acabaràs enganxant els dits com a Tom i Jerry. 

Les seves habilitats ninja són prou més depurades que les de les rates de claveguera, així que en un principi no molestarien si no fos que:

1) Tenen el detall d'anar-se cagant per tot arreu on han passat i és llavors quan comences a recordar-te de tancar bé L'ARMARI ON DEIXES ELS PLATS I GOTS, netejar EL TAULELL ON CUINES abans d'emprar-lo, i un llarguíssim etcètera de llocs on tú mateix no t'hi aturaries a cagar.

2) Es mengen tot el que més t'agrada i si no ho fan, ho tasten i ho deixen quan n'estan farts.  Aquí t'adones que la bossa que embolica el pa és com paper de fumar, que els armaris es poden rosegar per darrere, que el forn (EL FORN!) és aquell lloc que creies hermètic però que un cop es refreda és la festa de la 

quiche a mig cuinar...i que la teva roba interior es pot digerir.

3) Quan no mengen el que t'agrada, es cruspeixen les teves restes, motiu pel qual aprens a fregar els plats havent cuinat i tanques la brossa hermèticament perquè, desenganya't, la pengis d'on la pengis sempre te'n trobaràs algun fent un triple salt mortal com si fos un collons de llebre.  I hi caurà la mar de bé, a sobre.

4) Un cop han penetrat en el teu imaginari, els sents tot i que no hi siguin, en veus l'ombra tot i que no faci ni un bri d'aire i detectes possibles objectius per molt que la cuina gaudeixi d'una esterilització quirúrgica.

En el fons, són un toc d'atenció per tal que posis l'accent en la neteja i estalviïs en calefacció perquè, al tanto, als senyorets els agrada estar ben calentets.

Mitjó de Nienke, víctima d'un d'aquets petits desgraciats